<![CDATA[Blog informàtic de xtm2016.net]]> https://www.xtm2016.net/blog/ CA Thu, 31 Jan 2019 17:00:00 +0100 Incomedia WebSite X5 Pro <![CDATA[Col·laboració amb "El Cocinero en Casa"]]> imblog A principis d'aquest mes de gener, junt amb l'Álvaro de El Cocinero en Casa, vam posar en marxa el seu canal a YouTube. Feia mesos que havíem començat a parlar sobre la creació del canal i, per fi, ens hi hem tirat de cap.

El canal gira en torn a un Curs Bàsic de Cuina tot i que s'hi aniran afegint seccions de consells, curiositats, receptes... La meva col·laboració es limita a estar darrera la càmera i, sobre tot, el que més magrada: editar, muntar i posar-hi música... M'he proposat el repte de triar una peça musical diferent a cada vídeo... A veure si me'n surto jajaja...

Espero que us agradi el projecte i, sobre tot, us hi heu de subscriure!!!

Salut! Fins aviat!
]]> Thu, 31 Jan 2019 16:00:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?col-laboracio-amb--el-cocinero-en-casa- https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000020 <![CDATA[Obsolescència Programada.]]> imblog Feia temps que volia tractar aquest tema i quin millor moment que després de les dates nadalenques d'exagerat consum, black fridays i rebaixes de gener...

Diuen que cap als anys vint del passat segle els del lobby de fabricants de bombetes incandescents van reunir-se i van decidir invertir molts calers per a aconseguir una bombeta que tingués una vida útil de 1000 hores. I la qüestió no era que les bombetes duréssin poc, tot el contrari, la seva vida útil era molt llarga i això no interessava als fabricants. Això va obrir les portes al que es coneix com a l'OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA.

Recordo que quan era petit a casa hi havia una rentadora ZANUSSI que va funcionar gairebé 25 anys, un aparell de TV en color TELEFUNKEN, que cada dos o tres anys rebia la visita d'un tècnic, canviava quatre peces i la deixava com a nova i va funcionar des de 1978 fins 1992. Es podria dir que els aparells es fabricaven per a que duréssin anys i anys.

A casa els meus pares encara rutlla un molinet de cafè i una picadora de carn dels anys 80. I això em fa reflexionar molt sobre què ens aporta la tecnologia actual i només puc donar una resposta (i no estic fent cap descobriment): ENS PRENEN EL PÈL.

Hi ha dos tipus d'obsolescència, la programada i la obsolescència per canvi de moda.

OBSOLESCÈNCIA PER CANVI DE MODA:

Hem passat del portàil al netbook i del netbook a la tablet en menys de 10 anys. Descartem ordinadors que encara són funcionals per a canviar-lo per una tablet. Veiem llargues cues a les botigues de la poma mossegada per canviar d'un model a un altre de telèfon mòbil tot i que el que tenim encara funciona.

I el pitjor de tot, hem descartat la tele FullHD per passar a la 4K per què si. I al nostre país no hi ha cap canal que emeti via TDT en FullHD!! I ja podeu començar a estalviar, que ja ha arribat el 8K!!

Potser aquest mètode d'obsolescència sigui el menys greu. No ens obliguen a canviar, és una simple decisió personal. La pitjor ve ara...

OBSOLESCÈNCIA PROGRAMADA:

Què és? No hi donaré voltes i aniré al gra: Es tracta de limitar la vida d'un producte durant la fase de disseny del mateix.

Potser el cas més sonat va ser aquell reproductor d'MP3 fabricat per la poma mossegada que quan arribava als X anys de vida... deixava de funcionar. I els van enxampar per què a tothom li va deixar de funcionar pràcticament al mateix temps... No tinc ganes de tirar d'hemeroteca, si teniu curiositat cerceu a google ;)

Els cartutxos de tinta de les impressores són un clar exemple. Les mateixes impressores tant les làser com les de tinta, també estan limitades. Una anècdota: Antigament les impressores làser tenien un petit dipòsit on s'hi acumulava el tóner residual, quan s'omplia, el buidaves i a continuar imprimint... Ara has de canviar una peça que val força quartos...

En electrodomèstics us puc explicar el cas d'un fabricant que feia servir materials de recobriment no resistents a temperatures sota zero i, per tant, amb el temps es deterioraven fins que no quedava més solució que canviar l'electrodomèstic. Ah!!! per cert, aquests materials es feien servir a la zona de congelació dels combis que fabricava... n'hi ha per llogar-hi cadires oi??

A nivell informàtic la cosa és escandalosa. Si agafem un portàtil de gama bàsica veurem que al principi va com la seda, a mesura que el fem servir és normal que vagi més lent (fragmentació de disc dur, acumulació d'arxius temporals tant de sistema com de navegació web...) però quan passen els anys l'ordinador es torna lentíssim. Si aquest ordinador el reinstal·leu des de la partició de recuperació deixant-lo amb el sistema d'orígen veureu que torna a funcionar com el primer dia. Si després hi apliqueu les actualitzacions de sistema operatiu... Bé, treieu les vostres conclusions.

En fi, no pretenc fer cap discurs ecologista, ni de crítica al consumisme i a les màfies del coltan... Potser ens toca reflexionar. L'ordinador des del qual escric aquest article té gairebé 4 anys, vaig optar per un aparell potent, fet a mida, amb components de nivell mig de la gama alta... no va arribar a 900€, però em vaig assegurar màquina per a mínim 6 anys... Què pretenc dir amb això? No podem escapar del consumisme, però si comprem amb el cap, podem allargar  moltíssim la vida útil dels aparells electrònics.

Bé, deixo oberts els comentaris per a que compartiu les vostres reflexions.

Salut i fins aviat! Ens llegim!
]]> Mon, 14 Jan 2019 16:00:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?obsolescencia-programada- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000001F <![CDATA[El teclat.]]> imblog
Quan adquirim un ordinador, i basant-nos amb allò de "burro grande, ande o no ande", tendim a mirar els números (i no em refereixo al preu): 2TB de disc dur millor que 1TB, 4'5GHz de freqüència de CPU millor que 3'5GHz, 32GB de RAM i si pot ser 64 millor encara (tinc un article mig preparat on parlaré d'aquestes qüestions). Però quan toca triar teclat i ratolí la tendència és quan més barat, millor. Suposo que si poguéssim triar entre un teclat de 104 tecles i un de 400, si que hi posariem més atenció.

En un proper article parlaré del ratolí, però avui us vull parlar del teclat.

Des de que em dedico professionalment a la informàtica han passat per les meves mans desenes de teclats, blancs, negres, grisos, amb i sense cable... Se suposa que Logitech era la marca estrella, però ves per on, eren els que primer em fallaven.

Motius per els que es canvia de teclat:

    • La barra d'espai, maleïda barra espaiadora, acabava la pobra feta un nyap. Normalment tenen una molla a cada lateral que, amb el temps, acaba feta caldo.
    • Les tecles s'esborren. Principalment les numèriques i la Q, la A, la P entre altres.
    • La tecla SHIFT, CTRL i TABULADOR acaben patint un desgast i acaben no tornant al seu lloc o encallant-se.
    • També el clàssic "La tecla A no em funciona!"...
    • Cafè o refresc: L'assasí silenciós del teclat.

A excepció d'una meravella caríssima de Logitech, sense fil, que encara funciona la resta de teclats que he tingut tenien un preu entre 7 i 20 euros.

Si mirem a internet hi trobarem teclats que ens costen 6€ i fins i tot alguns que arriben als 4000€. Què determina el preu d'un teclat? No entraré en detalls sobre teclats amb bany d'or o diamants incrustats (i creieu-me, n'hi ha) si no en teclats per a un us domèstic/oficina.

Us comento els principals problemes que trobem amb els teclats econòmics, entre 5 i 20 euros:

    • El cable és de baixa qualitat i acostuma a ser d'alumini amb un bany de coure.
    • La sortida del cable del teclat no està reforçada així que a la primera estirada... segurament ens quedarem sense teclat.
    • El connector USB tampoc és massa fiable.
    • Són teclats amb tecnologia de membrana, que amb el temps, l'us i la brutícia acaba perdent contacte i quan apretem una tecla comprovarem que aquesta no funciona.
    • Una altra de les pegues d'aquests teclats econòmics és la mala qualitat amb la que s'imprimeixen les tecles: Dit d'una altra manera, els caràcters impresos a les tecles s'esborren a mesura que el fem servir.
    • Solen ser de PVC i tenen poc pes, les bases de goma per a frenar-lo són mínimes i el teclat acaba corrent per la taula.

Entre 20 i 40 euros podem trobar teclats, que també són de membrana, però construits amb materials de millor qualitat, el cable sol ser més gruixut, reforçat per a protegir-lo d'estirades, els fils solen ser de coure, però no es salven d'algunes de les pegues que he comentat abans: principalment el poc pes i els sistemes de retorn de tecles com shift, ctrl o la barra espaiadora tot i ser de més qualitat, acaben donant problemes amb el temps.

Si bé un teclat de 30 euros ja tindrà una vida més llarga que un de 10, val la pena fer una ullada a teclats que superen els 40, només si compleixen aquesta condició:

Teclat mecànic amb tecnologia de switch cherry o switch outemu principalment (i millor cherry que qualsevol altre). Si us fixeu veureu que en el cas dels teclats mecànics es refereixen a ells com a switch cherry/outemu blue/brown/red. Per a oficina recomano els brown o red, doncs són silenciosos. Els blue  sempre fan aquell particular clic cada cop que pitjem una tecla.

A partir de 40 euros també veurem que hi ha teclats retroil·luminats que, tot i estar orientats a gaming, poden tenir molta utilitat en entorns en el que és necessària poca iluminació ambiental (fotografia i edició professional). De totes maneres, si us heu cansat de que s'esborrin les tecles, un teclat d'aquest tipus pot ser una molt bona solució.

A l'hora de gastar diners en perifèrics com el teclat, el ratolí o el monitor, tingueu en compte que són dels pocs elements que, si els compreu de qualitat, es podran aprofitar cada cop que canvieu d'ordinador.
]]> Fri, 30 Nov 2018 12:00:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?el-teclat- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000001D <![CDATA[Alertes fake!]]> imblog
Molt sovint, quan entrem a pàgines web, ens trobem amb un banner o fins i tot un pop-up on ens adverteixen que el nostre ordinador té amenaces, "está lento", té molts virus, etc. Fins i tot ens animen a fer clic a un enllaç per a duplicar o triplicar la velocitat de connexió a internet.

En alguns casos, el nivell d'engany és tal, que se'ns mostra al navegador una imatge d'una finestra calcada a les de Windows on hi apareix un botó per acceptar o cancelar i, tant si triem una opció o l'altra, s'activa un enllaç que ens porta a la descàrrega d'un programa que aparentment fa miracles amb el nostre sistema.

Tot això son fakes, simple publicitat que mitjançant l'enginyeria social pretenen colar-nos serveis de subscripció a programes que en realitat no fan res. I en algunes ocasions, algún d'aquests programes, obren les portes del nostre ordinador per a que ens puguin robar informació o espiar.

El navegador només mostra pàgines web, això ho hem de tenir clar. Si un navegador ens mostra una finestra igual que les de les alertes de Windows, és simplement una imatge amb un vincle a una pàgina web on ens voldran vendre un soft que no fa res ho arregla tot.

Millor un exemple, no?







Què? És una finestra de Windows?? Doncs no, és una captura d'una finestra, el que veieu és un simple jpg.

Per a que, des del navegador, es pogués analitzar el nostre ordinador se'ns demanaria que instal·léssim extensions o complements, donar permisos i ens sortirien mil advertències. Només un programa instal·lat a l'ordinador pot analitzar-lo a fons. Si que és cert que algunes companyines que desenvolupen antivirus ens han permès fer anàlisi de l'ordinador des de la web, però en realitat el que es fa és executar una aplicació que, habitualment, activa el motor Java. I, com és normal, Java ens adverteix d'això.

Si per error heu deixat entrar un d'aquests programes,  desinstal·leu-lo immediatament. En el cas de que sigui un malparit que no es deixa desinstal·lar, sempre trobareu documentació de com fer-ho a google i si no us en sortiu doncs servei tècnic.

Una altra de les 'virtuts' d'aquests fakes és que ens canvien el cercador predeterminat del navegador (google normalment) per el "cercador" "ask!", per exemple.  Us sona?

Com evitar això?

Hem de prendre consciència de que les coses que se'ns mostren als banner o pop-up de les pàgines web són PUBLICITAT. De la mateixa manera que desconfiem quan en una web ens diuen "Ets el visitant 1.000.000, fes clic aquí per recollir el premi" també hem de desconfiar de qualsevol tipus d'alerta que veiem a una pàgina web.

Quan el nostre sistema té un problema ens apareixierà una alerta a l'àrea de notificacions (allà on hi ha el rellotge de windows) no pas a un navegador. Si tenim un virus serà l'antivirus qui ens avisarà no pas el navegador.

Si al visitar alguna web veiem un banner on se'ns informa de que Java o Adobe Flash no estan actualitzats, no en feu ni cas! Java i Flash són programes instal·lats al nostre ordinador, i serà a través del sistema on se'ns notificarà si hi ha actualitzacions disponibles, no pas al navegador.

Bé, no em vull extendre més, crec que el concepte d'alertes fake ha quedat clar. I com sempre dic, si teniu qualsevol dubte, pregunteu!

Salut!
]]> Wed, 21 Nov 2018 13:00:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?alertes-fake- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000001E <![CDATA[RGPD... ehmm... ¿lo "cualo"?]]> imblog
Tinc la sensació de que això del RGPD hagi agafat a tothom per sorpresa... No sé per què, però es veia venir... Em fan molta gràcia les excuses que vaig sentint: "Però això només és per a internet...", "No sabia res d'això..."

Potser és que sóc massa legal (és que sempre em diuen que ho sóc...  La veritat: O es compleix amb la llei o no es compleix, el "massa" és absurd) o potser és que sóc massa europeu, o potser és que em comencen a sortir símbols del dòlar als ulls quan veig la feinada que se'm ve a sobre a nivell d'assessorament tècnic... perquè ara tothom ho vol per a ahir!!!

Però és que això de la protecció de dades no és cosa del segle XXI. La LOPD porta molts anys vigent i té els seus orígens en el Conveni 108 de principis dels 80 que va obrir la porta a la LORTAD a principis dels 90...). Tinguem en compte que han passat més de 25 anys des de que va entrar en vigència la LORTAD i encara hi ha comerços i empreses que no saben què és això de la protecció de dades!!!

En fi... que si, que si tens un negoci/comerç o encara que siguis un autònom, si captes i tractes amb dades personals tens l'obligació, des de fa més de 25 anys, de passar per l'aro.

Més de dues dècades per a complir amb la llei però ara venen les presses, les pors, els dubtes... a 7 dies del nefast 25 de maig de 2018 encara hi ha qui no en té ni idea. I és clar que hi ha por!!! Tothom sap que Europa no està per hòsties... o hi ets o no hi ets! I si no hi ets... doncs ves a saber, amb una mica de sort la multa només serà dun 2% sobre la facturació anual... clar que qui més nervis deu estar passant deuen ser els de la poma mossegada o els de certes xarxes socials...

En fi, poc a poc i bona lletra. Si ja teniu la LOPD no serà massa traumàtic el fet d'adaptar-vos al RGPD. I si encara no la teniu doncs parlemne...

Ah, per cert, comunitats de propietaris i associacions/entitats sense ànim de lucre... Com ho porteu tot això?

Periòdicament aniré escrivint articles i tutorials relacionats amb tot això.

Fins aviat!! Ens llegim...
]]> Fri, 18 May 2018 05:00:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?rgpd----que--com--qui- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000001C <![CDATA[Comunicacions privades de privacitat.]]> imblog En primer lloc, i amb molt de carinyo però sense poder (ni voler, ho confesso) evitar a faltar-nos al respecte, no podem exigir privacitat a un servei que es basa en la inexistència de la mateixa.

Ens escandalitzem del cas faccebook i escrivim crítiques dirigides a en Zuckerberg al nostre mur tot just després d'haver posat la foto del plat que ens estem cruspint al restaurant X, que està al carrer Y de la ciutat Z...

Jo haig d'admetre que sóc tonto. Només vaig fer una lectura precipitada de les condicions del servei i termes de privadesa i tal... les heu llegit? Admetem que som tontos?

En fi. Ja he fet una mica d'autocrítica: Avui ja podré dormir millor.

Aniré per feina...

Quan em connecto a una web des del meu ordinador, el primer que faig és fixar-me si la connexió és segura (aquell candau verd que surt al costat de la URL i el https en lloc del http). Guai! És segura!!

És segura? De debò? En realitat només tenim la garantia de que la web és de qui diu ser i que les pujades i baixades que en fem viatjaran per un canal encriptat. Quan la informació que hem enviat arriba al seu servidor s'hi enmagatzemarà desencriptada i com és ben obvi, la informació que nosaltres veiem per pantalla, tot hi haver viatjat encriptada, la llegim desencriptada. Tot plegat molt obvi però cal que ho tinguem clar.

El problema és que no tenim cap manera de que se'ns pugui garantir la privadesa d'aquella informació que hem deixat a un servidor. I si un treballador de l'empresa X on he deixat dades meves se li gira el cap, les pot agafar sense cap problema. Si, hi ha mètodes de control per a comprovar accessos i això ens tranquilitza molt eh!! Però qui vigila al que vigila?

Cal que comencem a tenir clar, doncs, que no hi ha privadesa. Envio un whatsapp (és propietat de facebook, ho sabeu, oi?) i queda emmagatzemat a un servidor de Cal Zuckerberg fins que el destinatari el reb. I després t'assebentes que persones que no en són destinatàries han tingut coneixement d'aquest missatge fins i tot abans que el destinatari el reb i et volen posar a la presó.  Tenim l'exemple d'aquella persona que va defectar sobre l'ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall i la van acusar d'injúries a l'ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall...

Ep!! Un moment... Potser estem confonent la paraula privat amb la paraula secret...

Quan tinc una confidència o quelcom personal que vull explicar ho faig en privat, cara a cara. En aquest cas si que té molt més sentit la paraula PRIVAT, oi? Doncs serà això potser... a veure si serà que el problema el tenim en el mal ús que fem del vocabulari...

Hauré de seguir reflexionant sobre aquesta qüestió... m'hi acompanyeu?

Per cert. Us diré, mitjançant aquest canal encriptat, un no secret però que no crec que entengueu a simple vista doncs necessitareu una clau per a poder entendre aquest no secret. Així que podríem dir que la clau és CLAU per a entendre'm.

GYSF NPGC OQIH UWAJ TZPY TL

]]> Sun, 15 Apr 2018 14:00:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?comunicacions-privades-de-privacitat- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000001B <![CDATA[Les còpies de seguretat: Software.]]> imblog Al mercat podem trobar gran quantitat de programes per a gestionar còpies de seguretat i fins i tot el sistema operatiu Windows incorpora una opció per a fer-ne.  No vull ser massa pesat amb aquest tema ni faré cap anàlisi de programes. Em limitaré a comentar les característiques mínimes que ha de tenir un software per a fer còpies de seguretat.

  • Programació de còpies desateses: És evident, oi? Aquesta característica ens permetrà decidir quins dies i a quines hores s'executarà el procés de còpia de seguretat.

  • Encriptació de dades: Si les còpies les fem utilitzant serveis cloud (dropbox, one, drive...) convé que les dades que hi posem estiguin encriptades. I molt més si no volem arriscar-nos a incomplir la LOPD. Per cert, un dia en parlaré de la LOPD.

  • Aturada automàtica del sistema: Molt útil si decidim programar les còpies per a que s'executin quan acaba la jornada laboral.

  • Que permeti fer còpies completes i diferencials o incrementals: Si treballem amb gran quantitat de dades, fer una còpia diària pot ser una tortura. Per això van bé aquest tipus de còpies. Partint d'una còpia completa, els següents dies només es copiaran les modificacions. Això si, convé que com a mínim fem un parell de còpies completes al mes.

  • Gestió i eliminació de còpies antigues: Les còpies ocupen força espai, per tant un bon soft ens hauria de donar la opció de triar quantes còpies completes volem mantenir i ell mateix s'encarregarà de descartar les desfasades.

  • Còpies manuals: Molt útils quan, per exemple, volem mantenir una còpia anual per a arxivar-la.  Molt recomanable pel que fa a dades de comptabilitat i facturació.

  • Que ens enviï avisos: Podem configurar el soft per a que, quan acabi la còpia, ens passi per email un resum on se'ns indiqui si hi ha hagut alguna incidència.

  • Sistema de restauració fàcil d'entendre: M'he trobat moltíssims programes de backup que, a l'hora de restaurar dades, ho emboliquen tant que al final no saps què restaures ni on ho restaures...

  • Que sigui lleuger: Hi ha programes de backup que carreguen moltíssim la màquina i la alenteixen exageradament.

Hi ha altres opcions com protegir el programa amb contrasenya, verificació de la integritat de les dades copiades, compressió de les dades... Però les característiques obligatòries són les que us he indicat abans.

També heu de tenir en compte que si decidim fer el backup mentre treballem amb l'ordinador (es pot fer, no hi ha cap problema) els arxius que tinguem oberts no es copiaran. En el cas dels programes de comptabilitat i facturació, només per tenir el programa obert, nos es farà cap copia de les dades. Molt important això!!!

Pel que fa al cost econòmic... Hi ha molts programes de backup que tenen versió gratuïta i fins i tot podem trobar-ne de soft lliure. I no oblideu que abans de decantar-nos per un soft o un altre, cal que els provem durant uns dies.

Si teniu qualsevol dubte en aquest tema, poseu-vos en contacte amb mi!!
]]> Mon, 12 Feb 2018 10:52:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?les-copies-de-seguretat--software- https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000019 <![CDATA[Les còpies de seguretat: Hardware i mitjans.]]> imblog
Al llarg dels anys he tingut la oportunitat de treballar amb diferents sistemes de còpies de seguretat.  Des de les arcaiques bobines de cinta magnètica, passant per cintes de 8mm, 4mm, VHS, CD-RW, DVD-RW, BD, discs durs... Fins arribar als moderns servidors NAS.

Centraré aquest article en els sistemes de backup basats en tecnologia de disc dur/SSD.

Disc dur a pèl:

El sistema més senzill i més econòmic és el disc dur extern.

La inversió que haurem de fer serà força baixa, tenint en compte el volum de dades a copiar.

Posant d'exemple el meu cas: tinc prop de 400GB de dades, i faig una còpia completa cada dilluns i la resta de dies de la setmana faig còpies diferencials (només de les dades modificades). Tinc dos discs durs externs que vaig alternant cada dilluns. Sumant el cost de les dues carcasses externes i els dos discs durs, no vaig gastar més de 120€.

A favor:

Molt econòmic.

En contra:

Les còpies s'han d'executar manualment, l'intercanvi de medis és manual, si la connexió es fa via USB la velocitat de transferència de dades serà dramàticament baixa.

Conclusió:

Un mitjà factible si el volum de dades a copiar no és massa elevat. Només apte per a persones metòdiques i constants (això d'executar còpies manualment... només els informàtics i/o els entusiastes de la tecnologia ho fem...)

Servidor NAS:

Els sistemes NAS ens faciliten la vida d'una manera exagerada. En realitat són ordinadors, però orientats a servir i gestionar dades. Properament dedicaré un article a aquest tipus de hardware per parlar de les múltiples bondats dels NAS. Avui només parlaré de backup.

En aquest cas la inversió inicial serà força elevada. Tinguem en compte que com a mínim, necessitarem un NAS de dos discs. Si realment ens prenem seriosament la qüestió de les còpies de seguretat... Acabarem tirant cap a un sistema de 4 discs.

Un sistema de dos discs té un cost d'entre 120 i 220€ als quals hem d'afegir el cost dels discs durs. Donat que els sistemes NAS són força exigents no ens valdrà un disc dur qualsevol. El fabricant de discs durs Western Digital té la línia de productes Red que són discs durs pensats per a sistemes NAS. Un disc dur d'1TB té un cost que està entre els 60 i 90€ depenent del distribuïdor.

En el cas d'un NAS de 4 discs, els preus estaran entre 250 i 400€. I com és obvi, necessitarem 4 discs durs...

Un altre aspecte que no podem oblidar: Un sistema NAS requereix d'una mínima infraestructura de xarxa de dades CABLEJADA.

Per a donar més seguretat a aquests sistemes, hi ha la possibilitat de fer un backup de tota la configuració i dades en un disc extern. Això és més que recomanable.

A favor:

Sistema molt segur ja que tant en els NAS de dos discs com en els de quatre, si un dels discs falla, el sistema segueix treballant sense pèrdua de dades. Còpies desateses, no fa falta l'intercanvi de mitjans de còpia. Es pot seguir treballant mentre es fa la còpia. Els servidors NAS permeten programar l'horari de posada en marxa i apagat del sistema.

En contra:

Evidentment la inversió inicial és elevada. Requereix de cert manteniment i control. Requereix d'una configuració tant d'usuaris com de permisos d'accés.

Conclusió:

Un mitjà molt segur que ens garanteix que les dades copiades estiguin disponibles. Ideal per a grans volums de dades i/o per a empreses i negocis.

Gens recomenable:

Hi ha qui fa còpies al núvol (dropbox, onedrive, gdrive...) jajjajaja... En fi, dec ser una mica paranoic, però us puc assegurar que cap dada de feina del meu ordinador trepitjarà cap núvol que no estigui controlat per mi. I molt menys dades personals (que si, que ho he vist, que hi ha empreses que desen al núvol dades personals dels seus clients)... En fi... eh... Siguem persones serioses, ok?

Un cop arribats aquí el que més costa és prendre una decisió. No ens hem de plantejar un sistema de backup com una despesa sino com una inversió en un sistema de prevenció.

El següent i darrer article de Les còpies de seguretat estarà dedicat al software.

Fins ben aviat!

]]> Fri, 19 Jan 2018 14:06:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?les-copies-de-seguretat--hardware-i-mitjans- https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000018 <![CDATA[Les còpies de seguretat: Les coses clares.]]> imblog
Abans d'esplaiar-me escrivint sobre el hardware o software de sistemes de backup serà molt més interessant entendre els aspectes més importants sobre aquesta qüestió i centrar-nos en tenir clars els conceptes.

Crec que no fa falta dir que a dia d'avui, tant en entorns domèstics com professionals, la informàtica ens acompanya en tot moment. Tenim l'ordinador ple de dades: documents, fotos, e-mails, calendaris, contactes, comptabilitat, facturació, gestió de clients, inventaris... En el cas d'un entorn professional, depenem pràcticament al 100% de la disponibilitat d'aquesta informació. Però no som del tot conscients de que ,en el pitjor dels casos, totes aquestes facilitats es poden convertir en el nostre pitjor malson. D'això ja en vaig parlar a l'article "Crònica d'una mort anunciada..."

Tinguem clara una cosa:

Quan m'arriba un ordinador amb el disc dur 'mort' en poques ocasions es pot recuperar la informació que conté. Per a que us feu una idea, dels vuit darrers discs durs que he intentat recuperar només he pogut salvar-ne un. I d'aquest només vaig poder salvar part de les dades que tenia. Existeixen laboratoris especialitzats en recuperació de dades de discs malmesos però ja us adverteixo que recuperar-ne la informació sortirà molt car (més que 'gastar' en un sistema de còpies fiable).

Dit això, anem per feina:

Què?

Segons la wikipèdia:

"En informàtica una còpia de seguretat (backup en anglès)  fa referència a la còpia d'informació que es realitza per tal de ser  restaurada en cas de pèrdua de dades o en cas de ser requerida amb  posterioritat."

Com?

Per a que una còpia es pugui considerar de seguretat s'ha de fer sempre en un suport extern, ja sigui un disc compacte, cinta, SSD/HDD, servidor, FTP, núvol...

En entorns professionals convé disposar d'un conjunt de mitjants diferenciats per còpies diàries, setmanals, mensuals i anuals.

Les diàries les faríem de dilluns a dijous, les setmanals els divendres, la mensual el darrer divendres de cada mes i l'anual el darrer dia de l'any.

Per a que el sistema fos completament efectiu, disposaríem de dos conjunts de mitjans de còpies diàries, quatre de còpies setmanals, dotze de còpies mensuals i un per a cada any.

Quan?

Aquest és potser el punt clau. En un entorn professional, la còpia s'hauria de fer cada dia, això ja ha quedat clar en el punt anterior.

En canvi en un entorn domèstic, potser en tindríem prou fent una copia cada mes alternant el suport. Per exemple, tinc dos discs durs externs, un mes faig la còpia al disc A, el següent més al B i després tornaria a sobreescriure el disc A, etc.

També hauríem de tenir en compte:

Etiquetar degudament els mitjans on fem les còpies per a localitzar-los i identificar-los fàcilment.

És altament recomanable, en entorns professionals, que els mitjans on fem les còpies s'emmagatzemin en una caixa de seguretat a ser possible ignífuga.

En un entorn domèstic el mitjà que triem per a fer les còpies ha de ser exclusiu per a aquest propòsit. Això de fer còpies en un disc dur extern en el qual també hi tenim pel·lícules i el connectem a la tele resta moltíssima fiabilitat al suport. La idea per a que la còpia sigui de seguretat és la següent: Connectem el disc dur, fem la còpia, desconnectem el disc dur, i el desem a un calaix fins al proper cop que decidim fer una altra còpia.

Amb això que he exposat ja hauríem de tenir clara la idea del que és una còpia de seguretat. En el següent article parlaré del Hardware més utilitzat i en un tercer article parlaré de Software específic per a programar còpies desateses.

Ens llegim ben aviat!!
]]> Mon, 15 Jan 2018 14:28:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?les-copies-de-seguretat--hardware- https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000017 <![CDATA[Clients de correu electrònic.]]> imblog
Ja fa força temps que el correu electrònic s'ha convertit en el mitjà predilecte per a intercanviar informació de manera ràpida i eficient. A dia d'avui ja podríem dir que, en certa manera, ha substituït al FAX. I ho ha fet fins a tal punt que moltes de les companyies de telecomunicacions tenen un servei de FAX "virtual" (no sé com anomenar-lo) que consisteix en una adreça de correu electrònic en la qual rebem els faxos que ens envien de manera tradicional. El problema principal que he observat és que, en moltes oficines i despatxos, la gestió del correu electrònic no es du a terme de la manera més òptima. Tot i que enfocaré aquest article cap al punt de vista professional, també pot ser molt útil per a l'usuari domèstic.

Normalment a una empresa ens trobem un compte de correu per a cada treballador, un compte de correu departamental i la típica bústia info (aquesta última s'hauria d'utilitzar només com a bústia d'entrada i no per a mantenir una relació comercial amb el client, però aquest article no va d'això...). El problema que he detectat en més d'una ocasió és que s'acostuma a gestionar el correu via web, i s'entra i es surt contínuament per a canviar entre una i altra bústia. Fins i tot es fan servir serveis externs per a englobar diferents bústies en una mateixa. En fi, tot un desgavell. En resum: Per a un entorn professional la millor elecció és un client de correu electrònic.

Què és un client de correu electrònic?

És un programa que pot gestionar un o més comptes de correu electrònic al mateix temps, facilita la gestió de contactes, permet crear grups de contactes, facilita moltíssim la tasca d'organització mitjançant carpetes dels correus que anem rebent i el més important, es pot configurar per a que ens aparegui un avís cada cop que entra un correu nou.

Quin és el cost d'un client de correu electrònic?

Trobarem clients gratuïts i de pagament, com en la majoria de soft. Això ja va a gustos de l'usuari, hi ha qui pensa que un programa que té un cost és millor que un que no el té. Personalment ja fa anys que vaig deixar de fer servir clients comercials i, en aquest cas, vaig optar per un client gratuït.

Quins són els clients de correu electrònic més utilitzats?

El mal reputat Outlook de Microsoft és un dels més extesos, actualment està lligat a la llicència Office365. Jo el vaig fer servir fa gairebé vint anys i en aquell moment era un colador de virus i vaig decidir ignorar-lo ad-infinitum.

Un altre de comercial és The Bat! Es tracta, sense cap mena de dubte, d'un dels clients més segurs que hi ha. Cada cop que hi ha una versió nova, com és obvi, toca pagar si volem seguir rebent actualitzacions. Durant molts anys va ser el meu client de capçalera, fins que vaig descobrir...

...Fins que vaig descobrir Mozilla Thunderbird. Es tracta d'un client molt complet, intuïtiu, fàcil de fer servir des del primer moment i, el que més m'agrada: disposa d'una enorme quantitat de complements que ens facilitaran la vida i ens permetran configurar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.

Opera Mail és una altra bona alternativa que forma part, tal com l'anterior, del soft lliure. Tot i que no ha tingut tant impacte com Thunderbird, és una bona opció.

N'hi ha molts més, però aquests quatre que he esmentat són els més utilitzats.

És difícil de configurar un client de correu electrònic?

No, gens. En la majoria dels casos n'hi ha prou amb escriure l'adreça de correu electrònic i el propi client ja s'encarrega de configurar els paràmetres. De totes maneres, per si les mosques, necessitarem saber l'adreça del servidor IMAP i SMTP, el nom d'usuari (normalment és l'adreça de correu) i alguns paràmetres referents a la seguretat (SSL/TLS acostuma a ser el tipus de connexió més utilitzat).

Això si, hem d'evitar el protocol POP3, sempre hauríem de fer servir IMAP. Sobre tot si també volem configurar l'adreça, per exemple, al nostre telèfon mòbil.

Són difícils d'utilitzar?

No, són programes força intuïtius. De totes maneres sempre trobarem manuals i tutorials als llocs de descàrrega on podrem aprofundir més en l'ús del programa.

Actualment, tant en l'àmbit personal com en el professional, faig servir Mozilla Thunderbird. Em permet gestionar contactes, incorpora un calendari on puc organitzar la meva agenda i sincronitzar-la amb el calendari del mòbil. Em facilita molt la tasca per a fer mailings i, fins a dia d'avui, no m'ha donat cap problema que m'hagi produït la pèrdua de correus.

Si voleu donar-li un cop d'ull el podeu descarregar de la següent adreça:

https://www.mozilla.org/ca/thunderbird/

Estic preparant un curs monogràfic, dedicat a aquest client de correu electrònic, que molt aviat espero oferir a través de L'Kadèmia.

Espero que aquest article us hagi pogut servir d'alguna cosa, i si us queda algun dubte o voleu preguntar quelcom, deixo la opció de comentaris oberta.

I com dic sempre... Salut! Ens llegim...
]]> Fri, 14 Jul 2017 08:30:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?clients-de-correu-electronic- https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000012 <![CDATA[WannaCry i la criminalització del Bitcoin.]]> imblog
El divendres passat la majoria de mitjans van anunciar-nos (si, era propaganda en estat pur) que un terrible virus havia afectat a més de 70 països. Un perillós ransomware anomenat WannaCry que segrestava el nostre ordinador, al més pur estil virus de "la policia nacional", s'estava propagant. Però en aquest cas no segrestava l'ordinador sino que encriptava els nostres documents i ens exigia un rescat, exactament igual al ja infame CryptoLocker. Bé, en aquest escenari pre-III Guerra Mundial les acusacions eren evidents, Trump deia que va ser Putin, Putin que va ser Trump... Era d'esperar, oi? Doncs no, simplement era el discurs de dos ignorants que són simples titelles. Tenia ben clar que tot aquest tingladu només s'estava gestant per a injuriar una moneda que no està controlada pel Big Brother. Una moneda anomenada Bitcoin.

Avui les notícies ja han començat a posar en marxa la maquinaria bèl·lica i a aquesta complexa equació hi han afegit una nova variable: COREA DEL NORD.

Caram! Des de fa anys que els mitjans propagandístics no deixen de dir-nos que Corea del Nord és un païs pràcticament tercermundista (tercermundista és la paraula que es fa servir per a referir-se a un país empobrit), algun documental sensacionalista ens mostrava que no tenien ni idea de fer servir un ordinador i.. coi, de cop i volta han estat capaços de programar un virus, i dels més perillosos que mai s'han creat!. Aquí ja em trontolla una mica la teoria oficial...

Per altra banda, la variable de la moneda. Bitcoin és una moneda d'ús mundial, té una cotització com qualsevol altre moneda, es poden fer compres com amb qualsevol altra moneda, però té un problema molt greu: S'escapa del control del FMI i del BM. Quina ocasió més bona per a dir que s'ha triat aquesta moneda per què té la virtud de no ser rastrejada... Coi, quina revelació!!

Una altra cosa a tenir en compte, es calcula que arreu del món hi ha uns 1.000.000.000 (mil milions) d'ordinadors. Tremoleu!!! Sabeu quants ordinadors s'han infectat? es calcula que 75.000... si, només 75.000... Caram... No tenieu la sensació de que seria una xifra molt més elevada?.

Recordeu el CryptoWall? va fer moltíssim mal, no us ho podeu ni imaginar. En vareu sentir alguan notícia als mitjans propagandístics? Segurament la resposta serà NO. Tingueu en compte que va infectar prop de 625.000 ordinadors en quatre mesos...

Als pocs dies d'existir CryptoWall, la majoria d'antivirus el detectaven i el neutralitzaven. El mateix passa amb WannaCry. Haurem d'esperar quatre mesos per a veure el número total d'infeccions i comprovar si s'acosta a les infeccions de CryptoWall... Però ho dubto.

A mi no em quadra res. I amb això no vull dir que el virus no existeixi. Però penso que l'estan fent servir per a que tinguem una visió negativa del Bitcoin.

Tal com diria en J.J. Benítez "sólo practico el sano ejercicio de la duda".

Només dir-vos que tingueu precaució amb els llocs web que visiteu. Instal·leu les darreres actualitzacions, sobre tot de Java i Windows. No hauríeu de tenir cap ensurt si no feu "dolenteries" amb l'ordinador.

Fins aviat. Ens llegim...
]]> Tue, 16 May 2017 08:33:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?wannacry-i-la-criminalitzacio-del-bitcoin- https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000013 <![CDATA[Instal·lacions col·laterals.]]> imblog
El client no sempre té la raó, però és el client. Clar que de tant en tant entren ganes de dir unes quantes veritats. La primera és que quan treballem anem atabalats i no ens parem a llegir les condicions d'ús de programes, el contracte d'usuari final, etc... De fet fem doble clic a l'instal·lador i "Siguiente", "Siguiente", "Siguiente"...

De fet no hauria d'explicar el que explicaré, és contraproduent per a la meva economia... Però bé, m'arriscaré: La majoria de problemes amb l'ordinador els origina l'usuari (si, de vegades no tens raó). I em serviré d'alguns exemples:

Actualització de Java: Procedim a fer l'update i... "Siguiente", "Siguiente", "Siguiente"... Resultat, google ja no és el nostre cercador de capçalera i... de cop tenim l'eternament moribund yahoo com a cercador.

Solució: Truqueu-me.

Prevenció: Si entre "Siguiente" i "Siguiente" ens parem a llegir, veurem que nosaltres mateixos hem acceptat que yahoo sigui el nostre cercador per defecte.

Instal·lació o actualització de CCleaner: El descarreguem, executem l'instal·lador i "Siguiente", "Siguiente", "Siguiente", "Finalizar"... Resultat, tenim Google Chrome instal·lat al nostre ordinador.

Solució: sabeu desinstal·lar programes, oi?.

Prevenció: Si entre "Siguiente" i "Siguiente" ens parem a llegir, veurem que nosaltres mateixos hem acceptat la instal·lació de Google Chrome.

Actualització del plugin Flash: Si, aquest és força exagerat, si no llegim bé a l'hora de fer la descàrrega... tindrem fins a tres (o dos, això els va per temporades) regalets extra al nostre sistema. I un d'ells pot causar "interferències" amb l'antivirus que tinguem al nostre ordinador.

Aquests tres són els exemples més comuns del que podríem anomenar Instal·lacions Col·laterals, però hi ha altres casos. Recordo que en el seu moment, el nefast però gratuït Avira ens regalava la barra Ask. En altres ocasions, visitant pàgines poc reputades, ens avisaven de que el nostre ordinador anava lent i ens instaven a fer clic a un enllaç per a solucionar-ho, i la solució més aviat era un mal de cap en forma de soft maliciós que se'ns apoderava de l'ordinador.

Un dels casos més exagerats i fastigosos l'hem patit els que tenim equips d'impressió de la casa Brother (que són equips fantàstics eh!!). Aquests equips venen amb un CD amb els drivers, el "Control Center" (que és una meravella) i uns quants programes de la casa Nuance. El regalet que porten els programes de Nuance es diu Software Manager, aquest programa s'encarrega de donar pel sac cercant actualitzacions del programari instal·lat. I... caram, quan visites el Tauler de Control per a desinstal·lar-lo... sorpresa!! No hi ha desinstal·lador.

Era tant descarat el tema que fins i tot els creadors d'aquest nefast programa van crear un desinstal·lador. Tant senzill com descarregar-lo i executar-lo per a solucionar el problema.

Sempre insisteixo, a les classes d'informàtica, que la majoria de problemes que ens anem trovant amb l'ordinador els podem evitar llegint. Quan actualitzem Java, per exemple, n'hi ha prou en desmarcar la casella que fa referència a Yahoo per a evitar que se'ns canviï el cercador predeterminat. Una altra cosa és la mala praxis per part dels desenvolupadors, per defecte haurien d'estar desactivades totes aquestes opcions "extra", però mentre no sigui així, potser val la pena que perdem un parell de minuts llegint les opcions d'instal·lació.

No m'extendré més... Salut, ens llegim!
]]> Fri, 12 May 2017 08:27:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?instal-lacions-col-laterals- https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000011 <![CDATA[Google Chrome (o l'striptease voluntari virtual)]]> imblog
El meu anàlisi definitiu com a professional de la informàtica, lluny de tecnicismes, és ben clar: GC és una KK.

Hi ha moltes raons per a fer servir Google Chrome, i cap d'aquestes raons porta inclosa la paraula seguretat i privacitat. Però aquí us faig un breu resum de les que més he escoltat:

1. És fàcil d'instal·lar: Si clar, va preinstal·lat a la majoria de dispositius mòbils, tablets, portàtils) I com que ja ve instal·lat... doncs no perdreu el temps eliminant-lo.

2. És ràpid: I tant, a menys seguretat, més velocitat...

3. Els altres no m'agraden (super anàlisi tècnic nivell gurú, si senyor/a!): La navegació web és igual a tots els navegadors... fas clics a enllaços... i poca cosa més...

4. És el més segur (va dir l'usuari tot jugant a la ruleta russa): No, no ho és. De fet és tant insegur que de cop i volta un dia et trobes que la icona de google chrome, que té aquelles coloraines tan vistoses, s'ha convertit en una icona amb tonalitats blaves i que ara s'anomena Crhomium però tu l'obres i segueixes igual... Bonica suplantació la del Chromium.

5. Valoro la privacitat: jajajaja "pasa palabra".

Bé, és l'hora d'explicar realitats: De veritat creieu que una empresa com google, que té una infraestructura tecnològica exagerada i amb una plantilla de més de 50.000 persones es dedica a regalar serveis?

Google analitza i fa un seguiment dels nostres hàbits de navegació: què visitem, què cerquem, què ens agrada... I GC és la eina predilecta per a captar tota aquesta informació. Nosaltres acceptem uns serveis que ens ofereixen a canvi de rebre publicitat. És ben obvi que viuen d'això.

Visiteu el següent enllaç i gaudiu del vostre historial, hi trobareu el que google us fa creure que sap de vosaltres, i si saben això... segur que saben més:

https://www.google.com/dashboard/

Pel que fa a la seguretat, la majoria de les incidències que he tractat amb navegadors feien referència a Google Chrome: impossibilitat de canviar la pàgina d'inici perquè ha quedat segrestada per la companyia X, quan fas clic a un enllaç de resultat de cerca a google t'obre finestres amb publicitat invasiva i normalment "phishing", Chromium segresta a Chrome, en mig d'una classe se senten sospirs pels altaveus i surt una senyora amb pitrera xxxl a la pissara digital de l'aula... Exquisida seguretat la de GC, de veritat...

Quin navegador us recomanaria?

Sense cap mena de dubte, Mozilla Firefox. És molt configurable, adaptable, té moltíssims complements, acostuma a respectar els estandars de la W3C. Potser no és el més ràpid de tots i des de fa temps arrossega un problema amb la gestió dels recursos de hardware de la màquina quan visistem pàgines amb continguts multimèdia (sobre tot amb video). Però per altra banda ens ofereix estabilitat, seguretat, i té un munt d'utilitats que ens faran la vida molt fàcil.

Tot i que...

...en sectors professionals ens trobem que per raons inexplicables, inherents a la idiosincràsia del nostre estat-nació, hem de tenir diferents versions de Java a l'ordinador, i ens és més molt còmode "assignar" una versió a MF, una altra a GC per accedir a la aeat, a la seguretat social... etc...

En resum...

Si tenim alternativa, podem prescindir de Google Chrome i iExplorer o Edge. Malgrat tot el que he comentat, GC no és mal navegador, però no m'inspira gens de confiança. I quina mania que tenen alguns amb oferir GC quan instal·lem una aplicació... però d'això en parlaré en un altre article.
]]> Tue, 14 Mar 2017 09:25:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?google-chrome--o-l-striptease-voluntari-virtual- https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000010 <![CDATA[Consells per a triar un ordinador per a casa.]]> imblog
ACLARIMENT: Les característiques que us plantejaré aquí estan pensades per a un ordinador de gama mitja que es desenvoluparà a la perfecció en un entorn domèstic (navegació per internet, visualització de pel·lícules en alta definició, música, jocs amb nivell mig de qualitat...)

Sense més preàmbuls... Recomanacions:

1. La publicitat que rebem a la bústia amb ofertes tecnològiques de certes botigues de centres comercials directament al contenidor blau, si us plau. El motiu? Cal fer la distinció entre un ordinador de consum (comprar i llençar cada dos o tres anys) i un ordinador al qual podrem treure rendiment durant 6 o 8 anys o més (Tinc un parell d'ordinadors comprats l'any 2006 que encara funcionen perfectament).

2. El CPU (processador) és el "cervell" del nostre ordinador. Fa uns anys, quan els processadors només tenien un sol nucli, el que comptava era la força bruta i només miràvem la velocitat (mesurada en GHz, Giga Hertz). A dia d'avui la majoria de processadors porten més d'un nucli inclús n'hi ha que inclouen processador per gràfics. Principalment hi ha dos fabricants, AMD i Intel. Per al nostre sistema domèstic tirariem per la serie A10 de AMD. Les seves velocitats estan entre els 3GHz i els 4Ghz i els preus entre 60€ i 140€. Els darrers ordinadors que he muntat porten un A10-7700K a 3.4GHz i el cost ronda els 70€. El tipus de sòcol que amb el que és compatible és FM2 i FM2+ (ja parlarem més endavant què és això del sòcol)

3. La memòria RAM. Explicat d'una manera massa simple i molt per damunt: És la memòria que fa de pont entre el disc dur i el CPU.

Abans de continuar: Hem de fer l'esforç per a evitar allò del "burro grande ande o no ande". Ok??? És a dir, més memòria no implica més velocitat.

Com que he triat un CPU amb processador gràfic triaré dos mòduls de 4GB. Primer de tot aconseguiré habilitar el doble canal de memòria (millor rendiment) i en tindré de sobres per al processador gràfic del CPU i per al processador en si. En aquest cas hi ha molts fabricants, els que sempre m'han anat bé són Kingston i G-Skill. Un parell de mòduls de memòria de 4GB cada un DDR3 de 1600MHz fabricat per G-Skill tenen un cost aproximat de 60€.

4. El disc dur. En aquest punt hem de ser molt pràctics! Si tenim un disc dur amb molta capacitat (4TB) no ens l'acabarem mai... Però cal tenir en compte que, si s'espatlla, perdrem 4TB.

Els darrers ordinadors que he muntat tenen dos discs durs. Un "disc dur" SSD de 120GB per a sistema operatiu (i programes) i un disc dur mecànic d'1TB per a dades.

Els "discs durs" SSD (ens hauríem d'acostumar a anomenar-los unitats SSD, doncs no són discs) son memòries electròniques que mantenen la informació quan apaguem el sistema. Són MOLT ràpides aquestes unitats. La velocitat de càrrega de Windows 10 fent servir una d'aquestes unitats és d'uns 5 segons. El cost d'una unitat SSD Kingston HyperX Fury de 120GB és d'uns 50€.

Per al disc dur de dades, triaria un Western Digital d'1TB, amb un cost d'uns 50€.

5. La placa base: És l'element on hi connectem tots components que he comentat fins ara, com que es tracta d'un equip domèstic en tindrem prou amb una placa de mida MicroATX. Haurem de tenir en compte el tipus de sòcol de CPU. El sòcol és l'espai on inserim el processador, cada marca i model requereix d'un sòcol específic, per a la serie de CPUs d'AMD, per al cas del CPU que he triat necessitem una FM2, però.. mirant cap al futur, potser una FM2+ ens permetrà canviar de CPU d'aquí a 4 o 6 anys... Per tant, una Gigabyte GA-F2A88XM-DS2P ens anirà prou bé. El preu és d'uns 45€

6. La caixa... la maleïda caixa... Aquí ja ho deixo al vostre criteri. Només tingueu en compte que hi ha caixes enormes i caixes més discretes, n'hi ha d'alumini, d'acer, d'aleacions 'rares', de plàstic.... Jo recomanaria una TooQ TQC-3005U3 que inclou una font d'alimentació de 500W, més que suficient per al nostre equip. A part de que és una caixa de tamany reduït i la podem posar tant vertical com horitzontalment. Aquest model de caixa té un cost aproximat de 35€

Doncs fins aquí, la base del nostre ordinador. Tingueu en compte que els preus que us he indicat no inclouen IVA. A partir d'ara... perifèrics...

1. Teclat i ratolí... aquí a criteri del consumidor, amb o sense fil, blanc, negre, retroiluminat, amb ratolí òptic o làser... No gasteu més de 30€ en el conjunt...

2. Pantalla. No menys de 22 polzades, ni més de 27. Si és possible i us arriba el pressupost us recomano panell IPS doncs millora moltíssim la qualitat d'imatge/color i l'angle de visió és de 178 graus. Possiblement haureu de comprar un cable DVI-HDMI per a poder-lo connectar a l'ordinador. Encara que la majoria de pantalles de "gama alta" inclouen un parell de cables diferents.

3. Unitats òptiques. Fa falta? De debò? Bé, si sou dels que robeu pel·lícules a internet, doncs si, us farà falta. A dia d'avui ja es poden trobar unitats gravadores de Blu Ray per uns 70€...

4. Sistema d'altaveus. Si la pantalla que heu triat no té altaveus incorporats doncs... Bé, també segons el vostre criteri... stereo, 5.1, 7.1... Per a un ordinador d'escriptori... amb stereo amb un petit subwoofer en tindreu prou. Compte amb els Logitech que són caríssims!

5. La placa base que us he recomanat incorpora connexió a xarxa LAN (per cable) però si el que voleu és connectar per Wi-Fi, una base externa amb cable USB i una bona antena us anirà genial. Tot i que no sóc massa entusiasta de les connexions de dades sense fil...

El Sistema Operatiu

Per a que tot això rutlli haurem de triar un sistema operatiu. La llicència OEM de Windows 10 Home crec que ronda els 95€. No oblideu de demanar la versió de 64bit, sobre tot!!! Si no voleu pagar pel sistema operatiu, qualsevol distribució basada en Linux (Ubuntu, per exemple) us anirà força bé. I si voleu robar Windows 10, a mi no em mireu que no us explicaré com es fa.

Una altra cosa important, quan aneu a comprar un ordinador, a un d'aquells llocs on també hi venen rentadores, neveres i rentaplats, NO us deixeu enganyar engatussar per les ofertes que us faran de Microsoft Office, ni per les extensions de "garanties" (que no, que nos són garanties, que són assegurances) ni compreu antivirus mediocres amb caixa bonica... Us puc ben assegurar que sortiu de casa pensant en aquella ofertassa de 250€ d'ordinador i torneu amb 500€ menys al compte corrent... Ells no són tontos!

Per als programes que fareu servir, en el seu moment ja vaig parlar del Soft Lliure.

Ah, per als amants de les pomes mossegades... Són PCs amb caixa bonica, tingueu en compte això a l'hora de desembutxacar 1500€...

I com dic sempre... Salut, ens llegim!!
]]> Tue, 21 Feb 2017 09:22:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?consells-per-a-triar-un-ordinador-per-a-casa- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000000F <![CDATA[La mania d'emprar el "pendrive" com a sistema d'emmagatzematge.]]> imblog
Qui ha anat a alguna de les meves classes o tallers ha acabat fart de sentir-me dir que els pendrive són dispositius per a transportar informació. Res més.

Van molt bé per a connectar a la tele i veure la darrera peli en alta definició que hem robat mitjançant un client torrent. Són ideals per a quan tornem de vacances i anem a casa d’algú i el o la volem avorrir ensenyant fotos del fantàstic viatge que ell o ella no ha fet i nosaltres si... I suposo que quan feu això, el que feu és copiar les fotos que teniu al disc dur de l’ordinador cap al pendrive, no? Doncs us ben asseguro que hi ha qui etiqueta els pendrive «Fotos de Venecia», un altre amb «Fotos de Atenas» i així un llarg etcètera... i les deixen allà, només allà, pensant que la vida d’aquests dispositius és eterna...

En definitiva, que no vull que aquest post sigui massa llarg així que... unes quantes recomanacions...

No tenen una vida il·limitada, si bé és cert que si copiem informació a un pendrive i el posem a un calaix i passen 10 anys fins que el tornem a agafar segurament hi tindrem tota la informació intacta... però tots sabem que els portem amunt i avall, els connectem i desconnectem, hi copiem informació i n’esborrem... així doncs, el més important és fer-lo servir correctament: No l’hem de treure mai si prèviament no hem fet el procés d’extracció segura (a la safata de sistema hi tenim la petita icona USB que ens permet fer una expulsió segura del dispositiu).

No els hauríem de fer servir per a tenir-hi desades les fotos importants, documents etc... Recordem que estan pensats per a transportar informació d’un ordinador a un altre.

Quan no el fem servir, val la pena desar-lo en un calaix, i allunyar-lo de condicions ambientals extremes (ni excés de calor ni de fred, ni massa humitat...)

No s’ha de fer MAI una desfragmentació d’un pendrive. És absolutament absurd i l’únic que aconseguirem serà escurçar la seva vida útil.

Quan el portem a casa d’algú... fixem-nos si el connectem a un ordinador amb antivirus... mai se sap quins bitxos poden tenir els ordinadors dels altres...

I sobre tot, i em repeteixo, són dispositius pensats per a transportar informació...

Bé, poc més puc dir... Ens llegim!!
]]> Mon, 06 Feb 2017 09:18:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?la-mania-d-emprar-el--pendrive--com-a-sistema-d-emmagatzematge- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000000D <![CDATA[Crònica d'una mort anunciada...]]> imblog Us heu plantejat mai què faríeu si de sobte el disc dur del vostre ordinador deixa de funcionar? Jo si, el canviaria i recuperaria les dades de còpies de seguretat que tinc, per duplicat, en dos discs durs externs.

Quan falla el disc dur, si no tens còpies de seguretat de les dades, i ets un usuari domèstic, et resignes i llestos. Si ets un professional i les dades perdudes són vitals, pagues entre 500€ i 3000€ a un laboratori de recuperació de dades, et resignes, i llestos. I si encara no se t'ha mort cap disc dur, llegeix això i sigues conseqüent...

Els discs durs tenen un interessant sistema de predicció de fallides que es comunica amb el sistema operatiu de l'ordinador. El sistema operatiu de l'ordinador té una interessant interfície gràfica que es comunica amb l'usuari que, en un 90% dels casos té automatitzat el vici d'ignorar l'avís del sistema i fer "clic en Aceptar". L'usuari té una interessant predilecció per un tècnic informàtic en concret que reb l'avís via whatsapp i que quan reb el missatge i llegeix "el disco duro no funciona bien" té una interessant mania de fregar-se les mans i imaginar uns quants símbols de l'euro ballant davant seu... Ehmmm... Bromes a part, us explicaré els casos més comuns:

1. El disc dur, quan està en funcionament, pot detectar que té un error i mitjançant una finestra emergent de sistema operatiu s'ens avisa de que "El disc està en risc". Si algun cop us surt un missatge semblant a aquest el que heu de fer és desar la informació que tingueu oberta i immediatament apagar l'ordinador i trucar al servei tècnic. Si ho feu així, possiblement no perdreu massa informació i en menys de dues hores tindreu disc dur nou amb tot tal i com ho teníeu i el cost no superarà els 80€ (disc dur d'1TB nou inclòs). Si ignoreu aquestes advertències, tard o d'hora, el disc dur deixarà de funcionar i, com ja he dit abans, si la informació que hi teniu és vital, us costarà molts de quartos recuperar-la...

2. El portàtil cau a terra mentre està en funcionament i el disc dur deixa de funcionar: directament a laboratori de recuperació de dades. Mitjançant eines de software alguna vegada es pot arribar a recuperar quelcom, però ja us dic que un anàlisi per a corregir errors necessita unes quantes setmanes i les possibilitats de recuperar alguna informació són mínimes (potser un 0'01% si sóc optimista) per aquest motiu el més normal és que el tècnic informàtic directament us digui que no s'hi pot fer res.

3. Al posar en marxa l'ordinador, quan surt la pantallota negra amb lletres blanques, se'ns avisa de que el disc dur està a punt de fallar i se'ns recomana que apaguem l'ordinador i que contactem amb el servei tècnic. Tal com he dit en el primer cas, cal que ho feu.

Els tres punts anteriors poden aplicar-se també a discs durs externs.

I... Per què fallen els discs durs?

Doncs bàsicament per que són extremadament sensibles i un petit cop pot fer saltar els capçals de lectura i escriptura i malmetre la superfície. És possible també que pel propi us comenci a donar una tassa d'errors elevada i per precaució ens doni l'avís...

Per cert: Quan estigueu fent servir un disc dur extern i el desconnecteu no estaria malament que comptéssiu fins a 10 abans de moure'l ;)

Bé, no hauríeu de patir si teniu per costum fer còpies de seguretat de les dades... però aquesta qüestió la deixo per a una altra ocasió. Prometo escriure extensament sobre còpies de seguretat abans de que finalitzi l'any 2016.

Com dic sempre, fins la propera. Ens llegim!
]]> Tue, 13 Dec 2016 09:14:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?cronica-d-una-mort-anunciada--- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000000C <![CDATA[Seguretat a la xarxa Wi-Fi.]]> imblog
Començaré aquest article dient una obvietat: La millor manera d'evitar que ens robin la xarxa Wi-Fi és deshabilitar-la i connectar via cable.

Dit això... Us haig de demanar perdó perquè no podré ser gens específic i no podré explicar pas per pas i amb precisió com es configura cada router. Tingueu en compte que cada operador té el seu propi router (o routers...) i m'és materialment impossible fer un manual per a cada un d'ells. Em limitaré a donar uns quants consells i explicar de manera genèrica on s'han d'aplicar les configuracions.

Bé, anem per feina: Què hauríem de fer per evitar que ens robin la Wi-Fi?

Canvi de nom de la xarxa (SSID) i password:

Per a fer aquesta, i les següents, operacions recomano connectar un ordinador per cable al router doncs ens evitarà mal de caps si alguna cosa no rutlla del tot bé.

Aquests canvis els farem accedint al router des de qualsevol navegador (Firefox, si us plau!). Per norma general les adreces per a accedir-hi són 192.168.0.1 o bé 192.168.1.1. Se'ns demanarà un nom d'usuari i un password que ens haurien de donar des de la companyia amb la qual hem contractat el servei d'internet.

Un cop haguem accedit al router haurem de dirigir-nos al punt que fa referència a la configuració del Wi-Fi i fer els canvis de nom SSID i el password. Pel que fa al password, us recomano que sigui tant llarg com se'ns permeti i que contingui números, majúscules i minúsucles.

Limitar el número d'adreces IP que s'assignaran automàticament:

Cada dispositiu que es connecta a una xarxa se li assigna una adreça única. Aquesta adreça s'anomena IP. Està formada per quatre grups de números, separats per un punt, que van del 0 al 255.

Accedirem a la part de configuració del router que fa referència a DHCP. Hi trobarem un apartat on se'ns fa referència al rang d'adreces IP que s'assignaran mitjançant DHCP. Si per exemple volem connectar 5 dispositius en total (tant per cable com per Wi-Fi) definiríem el rang des de 192.168.0.100 fins a 192.168.0.104.

Esbrinar les adreces MAC dels nostres dispositius:

Tots els dispositius disposen d'una adreça única i exclusiva anomenada MAC address (Media Access Control address, si no recordo malament). Aquesta adreça la composen sis grups de dos dígits hexadecimals.

Aquí en teniu un exemple: a1:f9:00:ff:ab:17.

Caldrà doncs que prenem nota de cada MAC address de cada dispositiu que volguem connectar al router tant per cable com per Wi-Fi. Haurem de tenir en compte que dispositius com els ordinadors portàtils tindran MAC address de Wi-Fi i de connexió de cable.

Un cop més, des de la configuració del router haurem de cercar l'apartat que faci referència al filtrat per MAC address i afegir-hi les dels nostres dispositius.

Ara ja tindríem una mica més protegida la nostra xarxa Wi-Fi i teòricament només s'hi podrien connectar els nostres dispositius ja que el router filtraria les MAC address i les que no reconegui no les deixaria passar.


Si volguéssim anar una mica més enllà, podríem canviar la configuració a l'apartat de Wi-Fi per a que el nom de la xarxa (SSID) estigués ocult. Això si, per a connectar un dispositiu per Wi-Fi hauríem d'introduir manualment el nom de la xarxa doncs no ens sortiria a la llista de xarxes a l'abast.

Ahh! Per cert... A l'hora de remenar "dins" del router no tingueu por... si feu alguna cosa malament i tot deixa de funcionar... sempre hi ha la opció de retornar a la configuració de fàbrica fent un reset al router. Tingueu en compte que ecessitareu un clip per a poder apretar aquell botó. I per a major seguretat al manual del vostre router hi podreu trobar les instruccions de com fer-ho.

Espero que aquest article us hagi servit per a aclarir els punts més importants per a la seguretat de la xarxa Wi-Fi.

Fins aviat!! Ens llegim...
]]> Wed, 02 Nov 2016 02:08:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?seguretat-a-la-xarxa-wi-fi- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000000B <![CDATA[L'antivirus.]]> imblog
En l'anterior article parlava del programari lliure i del comercial i intentava fer entendre què pot implicar per a la seguretat de l'entorn del sistema robar programes comercials. I vaig deixar penjat el tema de l'antivirus, doncs és tant important que mereixia dedicar-hi un article.

Qui faci servir distribució Linux o MacOS: Enhorabona i adéu siau! Ens llegim...

Tot això que escriuré va adreçat a usuaris de Windows.

Abans de començar, un parell de coses a tenir en compte:

1- Els antivirus gratuits potser estan força bé per a l'ordinador de casa (total... què hi tenim? fotos? música?... i si aquestes dades són importants per a nosaltres en fem còpia en un disc extern o pendrive, no?) però, per favor, no per a un entorn professional.

2- Ja vaig explicar en l'article anterior que per a que certs programes robats funcionnin se'ls ha d'aplicar un crack, i que en molts casos els cracks porten de regal un virus/trojan/adware/malware....

Anem per feina:

Què espero d'un antivirus?

Que no em molesti massa i em deixi treballar. Pel meu ordinador han passat antivirus gràficament molt espectaculars, que fins i tot em parlaven, que cada dos per tres tenien la necessitat de fer-se notar donant avisos de "falsos positius" o directament d'infeccions inventades. I una petita reflexió... No us generaria desconfiança que un antivirus detecti un virus dins el vostre disc dur si la seva funció principal és no deixar passar arxius infectats?

Quins serveis m'ha d'oferir?

Òbviament actualitzacions diàries (amb possibilitat de cercar-ne més d'una vegada al dia).

Que filtri les pàgines WEB i que no em doni opció a entrar a les que tenen qualsevol tipus de virus.

Que porti un tallafoc CONFIGURABLE.

Que detecti connexions de nous teclats i en demani aprovació. Això és molt important per a evitar els keyloggers.

Que em permeti enmagatzemar logins i passwords de llocs web de manera segura.

Que analitzi (o com a mínim em doni la opció) els pendrive que connecto a l'ordinador.

Que filtri el correu electrònic que entri al meu ordinador, el·liminant els annexes infectats.

Que tingui protecció contra phishing.

Si té filtre anti-spam millor que millor (tot i que no serà massa útil per qui faci servir web-mail, crec que serà interessant escriure un article sobre els clients de correu electrònic... temps al temps...)

Què NO vull d'un antivirus?

Que tingui un entorn gràfic carregat d'efectes visuals que ralentitzen la operativitat de la màquina.

Que m'estigui incordiant amb ofertes d'ampliació de serveis i amb avisos de falsos positius, ja sigui per una mala heurística o per que vegi que la despesa m'ha valgut la pena està allà...

Un cop presentades aquestes bases...

Bé, anem per pams, és més que probable que a dia d'avui qualsevol comerç o negoci accedeixi a serveis de banca on-line, per tant, la protecció contra keyloggers i phishing és vital. Coneixem com a phishing la suplantació de la identitat "digital". Com a exemple... no heu rebut mai un mail on un banc us demana que introduiu certes dades per a no perdre els diners del compte? us sona, oi? doncs això és una modalitat de phishing. Els keyloggers acostumen a venir amagats dins dels cracks de les aplicacions robades, són programes que l'únic que fan és captar el que escrivim i enviar-ho ves tu a saber a qui...

També fem servir un munt de programes en l'us diari de l'ordinador que requereixen d'accés a internet. Aquí hi intervendria el tallafoc (o firewall en anglès). Windows en porta un integrat... però és tant...bé... La majoria de paquets antivirus tenen la opció de tallafoc, acostumen a ser més configurables i més clars que el de Microsoft. La funció d'un tallafoc (sense entrar en detalls avançats) és permetre o denegar els accesos, tant d'entrada com de sortida, a internet. Per defecte els tallafocs funcionen en mode desatès i prenen les decisions per nosaltres, tot i que existeix la possibilitat de configurar-los en mode manual i que se'ns pregunti si volem donar o no permís per a que una aplicació capti o envïi dades.

Com ja he dit al principi la funció d'un antivirus és evitar que se'ns infecti l'ordinador, per això, el primer que fa un antivirus un cop finalitzat el procés d'instal·lació és analitzar la part del sistema i netejar tota la porqueria que hi trobi. Un cop fet això, sempre recomano fer una analítica completa de tots els discs durs o particions que tinguem (paciència eh! depenent de la velocitat del nostre ordinador i de la quantitat de memòria R.A.M. que tinguem... pot trigar unes quantes hores). A partir d'aquí, difícilment se'ns infectarà algun arxiu del disc dur, i si això succeeix... o l'antivirus no fa la seva funció, o no està actualitzat o l'usuari ha pecat.

I... quins són els principals pecats de l'usuari?

1- L'usuari desactiva l'antivirus perquè instal·la un programa robat que és detectat com a virus.

2- L'usuari desactiva la protecció web perquè vol accedir a una pàgina que L'ANTIVIRUS DETECTA COM A PERILLOSA PERQUÈ CONTÉ VIRUS.

3- L'usuari desactiva l'antivirus o la protecció email quan reb un correu amb un annexe que no pot obrir perquè L'ANTIVIRUS EL DETECTA COM A VIRUS.
...

Conyes a part... si hi ha una cosa que els hackers fan servir, més que els seus avançats coneixements informàtics, és el que es coneix com a enginyeria social. Però això... ja és una altra història... Fins aviat!! Ens llegim...

P.D.: En aquesta ocasió, deixo activada la possibilitat de fer comentaris en aquest article, per a que principalment s'hi puguin plantejar dubtes als quals miraré de donar resposta.
]]> Thu, 20 Oct 2016 01:01:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?l-antivirus- https://www.xtm2016.net/blog/rss/00000000A <![CDATA[Resistències al soft lliure.]]> imblog
No són poques les vegades que he ensopegat amb algú que es nega a pagar per una llicència d'un programa comercial i que es tanquen en banda a l'hora de fer servir programari lliure posant excuses tant poc vàlides com "no em faig amb la interfície d'usuari" i tant absurdes i desvergonyades com "és una merda".

Per molt abusius que ens semblin els preus del programes que fem servir professionalment, la pirateria és un delicte. Això és indiscutible.

Però, per què aquesta resistència a fer servir programari lliure?

Paquets ofimàtics com LibreOffice poden substituir sense cap problema al comercial MS Office, però tot i això, no hi ha res a pelar... La gran majoria prefereix probar la opció comercial.

Jo ho tinc clar, no poso programes pirates als ordinadors que configuro i instal·lo als clients. I davant el "ja buscaré a algú que m'ho faci, no et preocupis" jo ja preparo un pressupost i em reservo unes quantes hores per a la trucada urgent on t'informen de que "tinc un virus".

Bé, passant per damunt de la dramaturgia pel·liculera que he utilitzat al darrer paràgraf, haig de dir que si, que és cert: Molts dels activadors que es fan servir per robar Windows 10, MS Office i altres programes porten sorpresa amagada i, de vegades, desagradable.

Davant d'aquesta situació us faré una recomanació si voleu actuar com a lladres i robar software comercial. No poseu un antivirus pirata, feu còpies de seguretat continues del vostre programari de gestió comercial i gestió contable robats, doncs tard o d'hora us deixaran de funcionar. No pretenc ser catastrofista, ni penseu que estic especulant... no, sóc exageradament REALISTA.

Existeixen alternatives al programari comercial, moltíssimes, i al darrera hi ha un equip professional que en alguns casos de manera gratuita ens oferiran una mínima ajuda i en altres casos per una petita quota anual ens garantitzaran un servei de suport professionalitzat.

Durant aquests anys d'experiència he observat que el que més es roba és el sistema operatiu, el paquet ofimàtic, els paquets de gestió contable i comercial, els antivirus i, curiosament, programes de descompressió de dades (WinZIP, WinRAR...)

El Sistema Operatiu:

És necessari que sigui Windows?

Si la resposta és un SI, no tenim més remei que pagar-lo. És la base on funcionarà tot el soft, si la base no és sòlida, perdrem la seguretat de l'entorn i guanyarem en inestabilitat.

En cas que la resposta sigui NO, tenim una enorme quantitat de distribuicions linux, si optem per exemple per a un Ubuntu, que sigui la darrera versió LTS (garantitza actualitzacions durant cinc anys des del moment en que es publica la distribució).

El Paquet Ofimàtic:

Gran part de comerços i negocis el fan servir per a tasques poc complexes com escriure cartes, fer cartells, petits fulls de càlcul per a ús intern... En aquest cas LibreOffice és la opció de programari lliure ideal.

Tot i que si el negoci requereix enviar dades a altres clients, no hi haurà més remei que adaptarnos a les seves necessitats, i si fan servir MS Office, doncs sempre podrem trobar ofertes assequibles/assumibles.

Paquets de gestió contable i gestió comercial:

Aquí ja us adverteixo directament que els cracks per a que programes com Contaplus o Facturaplus funcionin porten virus i si teniu un antivirus configurat com a desatès us quedareu sense accés a aquests programes continuament. Per altra banda permetre que el virus segueixi actiu, podrà comportar altres problemes a la resta del sistema i apliacions.

Dit això, tenim els coneguts Contaplus i Facturaplus que tenen el seu cost anual o podem optar per els programes que ens ofereixen Software DELSOL, on hi trobarem aplicacions tant professionals i menys limitants que les que ens ofereixen des de SAGE amb els seus coneguts i clàssics abans esmentats.

I si el vostre consultor/gestor fa servir contaplus, doncs... el client sempre té la raó. Algú m'apretarà fort del coll si llegeix això...

Antivirus o paquets de seguretat:

Aquí seré clar i directe. NO EL POSEU PIRATA.

I no m'extendré més, doncs estic preparant un article que en breu publicaré en aquest mateix blog on parlaré detingudament sobre aquests programes.

Programes de descompressió de dades:

Sempre m'ha fet gràcia veure ordinadors on hi havia instal·lats WinRAR, WinZIP, WinACE, LZH, ARC.... Amb els seus corresponents cracks...

Bé, sense cap mena de dubte, 7ZIP, programa lliure per a descomprimir TOTS els formats d'arxiu comprimit. I amb version de 32 i 64 bits.

Crec que no hi ha massa a dir, sempre hi ha opcions alternatives a programes comercials, només cal cercar en els llocs adequats.

Salut i fins aviat, ens llegim!
]]> Sun, 16 Oct 2016 00:50:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?resistencies-al-soft-lliure- https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000009 <![CDATA[PRESENTACIÓ]]> imblog
Em dedico professionalment a la informàtica des de l'any 1995. Vint i un anys d'experiència que aprofitaré i exprimiré al màxim a l'hora d'escriure els propers posts en aquest blog.

Vagi per davant (i qui avisa no és traidor) que sóc un 'paio' força crític. Us puc ben assegurar que durant aquests 21 anys no només m'he dedicat a assolir, ampliar i aprofundir en nous coneixements tècnics sino que també he observat com els usuaris fan servir els ordinadors com a modernes i poc sorolloses màquines d'escriure, com les empreses desaprofiten les tecnologies o les malbaraten...

Podria explicar mil "historias para no dormir", però em desviaria de l'objectiu principal d'aquest blog que és, ni més ni menys, el d'aconsellar i intentar redirigir els "vicis" adquirits al fer un us incorrecte de les tecnologies.

Espero, i desitjo, que aquest blog us sigui d'utilitat.

Ens llegim bén aviat!
]]> Mon, 10 Oct 2016 00:48:00 GMT https://www.xtm2016.net/blog/?presentacio https://www.xtm2016.net/blog/rss/000000008