Comunicacions privades de privacitat.
Publicat per Xavier Tolentino Marjanet a REFLEXIONS · 15 April 2018
Tags: comunicacions, privacitat, seguretat, privadesa
Tags: comunicacions, privacitat, seguretat, privadesa
En primer lloc, i amb molt de carinyo però sense poder (ni voler, ho confesso) evitar a faltar-nos al respecte, no podem exigir privacitat a un servei que es basa en la inexistència de la mateixa.
Ens escandalitzem del cas faccebook i escrivim crítiques dirigides a en Zuckerberg al nostre mur tot just després d'haver posat la foto del plat que ens estem cruspint al restaurant X, que està al carrer Y de la ciutat Z...
Jo haig d'admetre que sóc tonto. Només vaig fer una lectura precipitada de les condicions del servei i termes de privadesa i tal... les heu llegit? Admetem que som tontos?
En fi. Ja he fet una mica d'autocrítica: Avui ja podré dormir millor.
Aniré per feina...
Quan em connecto a una web des del meu ordinador, el primer que faig és fixar-me si la connexió és segura (aquell candau verd que surt al costat de la URL i el https en lloc del http). Guai! És segura!!
És segura? De debò? En realitat només tenim la garantia de que la web és de qui diu ser i que les pujades i baixades que en fem viatjaran per un canal encriptat. Quan la informació que hem enviat arriba al seu servidor s'hi enmagatzemarà desencriptada i com és ben obvi, la informació que nosaltres veiem per pantalla, tot hi haver viatjat encriptada, la llegim desencriptada. Tot plegat molt obvi però cal que ho tinguem clar.
El problema és que no tenim cap manera de que se'ns pugui garantir la privadesa d'aquella informació que hem deixat a un servidor. I si un treballador de l'empresa X on he deixat dades meves se li gira el cap, les pot agafar sense cap problema. Si, hi ha mètodes de control per a comprovar accessos i això ens tranquilitza molt eh!! Però qui vigila al que vigila?
Cal que comencem a tenir clar, doncs, que no hi ha privadesa. Envio un whatsapp (és propietat de facebook, ho sabeu, oi?) i queda emmagatzemat a un servidor de Cal Zuckerberg fins que el destinatari el reb. I després t'assebentes que persones que no en són destinatàries han tingut coneixement d'aquest missatge fins i tot abans que el destinatari el reb i et volen posar a la presó. Tenim l'exemple d'aquella persona que va defectar sobre l'ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall i la van acusar d'injúries a l'ornament en forma de cercle que se cenyeix al cap, fet de flors, de fullatge, de metall...
Ep!! Un moment... Potser estem confonent la paraula privat amb la paraula secret...
Quan tinc una confidència o quelcom personal que vull explicar ho faig en privat, cara a cara. En aquest cas si que té molt més sentit la paraula PRIVAT, oi? Doncs serà això potser... a veure si serà que el problema el tenim en el mal ús que fem del vocabulari...
Hauré de seguir reflexionant sobre aquesta qüestió... m'hi acompanyeu?
Per cert. Us diré, mitjançant aquest canal encriptat, un no secret però que no crec que entengueu a simple vista doncs necessitareu una clau per a poder entendre aquest no secret. Així que podríem dir que la clau és CLAU per a entendre'm.
GYSF NPGC OQIH UWAJ TZPY TL
GYSF NPGC OQIH UWAJ TZPY TL
There are no reviews yet.